Líban porta dècades encadenant crisis, la més recent la provocada pels bombardejos soferts des d’el mes de setembre passat que estan deixant milers de morts i més d’un milió de persones desplaçades.

Allí treballem al costat del Servei Jesuïta a Refugiats (JRS per les seves sigles en anglès) des de fa més d’una dècada, responent a l’arribada de gairebé dos milions de refugiats sirians al país fugint de la guerra. Des del primer moment es va treballar en espais de protecció per a nens, nenes i dones a través d’una educació de qualitat gratuïta i el repartiment de béns de primera necessitat al costat de l’accés a salut mental a través de serveis psicosocials.

Durant els últims anys estem fet costat a sis escoles d’educació formal de parvulari i primària i una d’educació no formal que suposen l’escolarització anual de 2.975 nenes i nens, tres centres socials on es proveeix de salut mental a l’alumnat i les seves famílies a través de les seves treballadores socials i psicòlogues, a més d’un projecte de mitjans de vida per a 275 dones que cada any participen en els cursos formatius on es dona l’oportunitat d’aprendre un ofici, empoderant a dones en l’exercici als seus drets i participar en la vida econòmica de les famílies. Unit a l’anterior, a les escoles s’ofereix alimentació diària a tot l’alumnat i se’ls proveeix de material escolar cadascun i una de les estudiants, kits d’hivern per a afrontar les baixes temperatures i kits d’higiene bàsica.

En l’actualitat, després d’anys de treball a Líban i milers de nens i nenes escolaritzades, la intensificació dels bombardejos israelians al país, ha suposat una adaptació de la intervenció i el nostre treball s’ha bolcat a respondre a l’emergència humanitària. L’equip en terreny està distribuint ajuda humanitària que es compon de matalassos, coixins, mantes, alimentació, kits d’higiene i higiene menstrual i hem habilitat dos refugis per a persones desplaçades de diferents nacionalitats, a l’espera d’un cessament al foc. Addicionalment, es promouran els espais de protecció per als nens i nenes, tractant de promoure la seva seguretat i estabilitat socioemocional.

A Tanzània el JRS treballa en dos camps per a persones refugiades originàries principalment de Burundi i de la República Democràtica del Congo. En els camps de Nduta i Nyarugusu, aquesta organització s’ha tornat un referent en l’atenció de persones amb discapacitat afavorint la inclusió de nens i nenes amb necessitats especials en el sistema educatiu.

Recentment es van realitzar estudis per a conèixer a fons quins són els principals obstacles que impedeixen a les nenes i els nens amb discapacitat funcional d’accedir a una educació de qualitat en aquest context humanitari, així com les seves principals conseqüències. En aquests estudis, emergeix que la permanència a l’escola de les nenes i nens amb discapacitat és de tot just dos anys i solo d’un parell d’hores al dia enfront de les més de 7 hores dels nens i nenes sense diversitat funcional. A més, l’estudi informava que la taxa d’escolarització dels nens i les nenes amb discapacitat en els camps era inferior al 10% a causa de la falta de capacitació del professorat, d’equips i subministraments adaptats a la diversitat funcional i de sensibilització de la comunitat cap a la discapacitat.

És per això que al costat del JRS, amb el suport de Entreculturas i Alboan, desenvolupa activitats en favor del dret a una educació inclusiva per a totes i tots, oferint formació per al professorat, distribuint materials escolars adaptats a la diversitat funcional, fent costat a les nenes i nens amb equipaments com a cadires de rodes, ulleres, pròtesis i audiòfons i abordant l’estigma de la discapacitat per a crear percepcions positives i un tracte més humans de les persones amb diversitat funcional.

JRS està acompanyant prop de 400 nenes i nens amb discapacitat ja inserits en el sistema educatiu, d els quals prop del 42% són nenes. No obstant això, hi ha més nenes i nens que no estan identificats i que, per falta de mitjans o de concientización de les famílies, encara no poden accedir a l’escola.

Aquest projecte també es dirigeix a elles i ells, perquè la discapacitat deixi de ser una limitació a l’accés a l’educació.

La crisi en el Llac Txad és una emergència humanitària a gran escala, complexa i prolongada, derivada d’una combinació de factors. Els continus problemes causats pels conflictes, la degradació mediambiental i la vulnerabilitat derivada dels efectes del canvi climàtic contribueixen a elevats nivells d’inseguretat alimentària i desplaçaments deixant a milions de persones dependents de l’ajuda humanitària. La falta de protecció de la població i en particular de nenes, nens i adolescents és motiu de gran preocupació per l’augment de la violència: segrestos, matrimonis forçats i reclutament forçós en grups armats. La situació de les nenes és especialment greu per l’impacte de la violència i crisi humanitària.

Malgrat els avanços en el marc jurídic nacional per a la protecció de nenes i adolescents, els factors socioculturals fan que els seus drets no siguin respectats. En el Llac Txad, les diferències de gènere en la matriculació són una realitat. Per això, Entreculturas i Alboan, al costat del seu soci local, el Servei Jesuïta a Refugiats (JRS), es fan ressò d’aquesta necessitat d’esforços específics i diferenciats per a defensar el dret a l’educació, treballant per augmentar i mantenir la matriculació i el rendiment entre l’alumnat de tots dos sexes malgrat el context de crisi humanitària.

A través de l’accés a l’educació que promou el JRS, i de la generació d’entorns educatius segurs, protectors, inclusius i sensibles al gènere i al conflicte, es contribueix a una major resiliència de la infància i adolescència refugiada, desplaçada, retornada i d’acolliment. D’aquesta manera s’afavorirà que aquesta generació tingui majors eines per a construir un futur de pau en les seves comunitats.

En l’actualitat, Entreculturas, Alboan i JRS arrenquen una nova intervenció que es dirigeix a la infància i adolescència refugiada, desplaçada interna, retornada i d’acolliment en 5 escoles on més de la meitat de nenes, nens i adolescents no estan escolaritzats. 9.840 nenes, nens i adolescents entre 6 i 17 anys afectats per crisi humanitària, conflictes i catàstrofes naturals, es beneficiaran d’espais d’aprenentatge protectors i inclusius. A més, la intervenció també aconseguirà al 20% de la població com a beneficiàries/us indirectes/us (aproximadament 9.000 persones, 51% dones).

A València, la DANA ens va mostrar que vulnerables som. Les tempestes torrencials van deixar després de si llars inundades, infraestructures escolars danyades i famílies afectades per la pèrdua de sers estimats.

La DANA ha arrasat amb tot al seu pas en més de 70 pobles i barris de la província de València. Des de llavors, des de Entreculturas s’ha treballat en xarxa amb altres institucions jesuïtes per a donar una resposta integral i atendre les necessitats urgents de les persones més vulnerables. S’han activat diversos mecanismes d’ajuda i solidaritat: ciutadania que de manera particular o organitzada s’ha bolcat a les zones afectades, així com organitzacions socials i religioses, que han desplegat tots els seus recursos per a sumar voluntats i secundar amb el necessari a les més de 500 mil persones que han estat colpejades per aquesta tragèdia.

Juntament amb els equips de la Companyia de Jesús a València hem estat sumant esforços locals per a donar resposta a l’emergència. Ens estem enfocant sobretot en les persones més vulnerables, menors, persones migrants, les persones majors que estan soles o les persones amb problemes de salut mental, que, en la majoria dels casos, manquen d’una xarxa d’ajuda. En aquesta primera fase d’emergència estem centrats en l’assistència directa en 17 municipis.

Des del Centre Arrupe, com a lloc d’articulació i trobada, s’han coordinat ajudes a través de l’acció educativa i de primera emergència de les Escoles San José. A través del Servei Jesuïta a Migrants (SJM) i ECCA social, s’ha desenvolupat la labor amb població més vulnerable. I des de Entreculturas s’han activat les accions de solidaritat i ciutadania global. Igualment, institucions i persones aliades en tot el país han estat acompanyant i secundant de diferents formes: amb ajuda econòmica, recol·lecció i enviament d’aliments i inputs bàsics, jornades d’oració i reflexió.

Els nens i nenes han enfrontat la pèrdua d’espais segurs, lúdics i d’aprenentatge, havent-se danyat les seves llars, infraestructures escolars i espais com a parcs i places. La força de la naturalesa ens va recordar la nostra vulnerabilitat i la urgència d’actuar enfront del canvi climàtic. A través de la carrera, donarem suport a la recuperació de les comunitats afectades.