INFÀNCIA REFUGIADA
Les guerres afecten actualment més de 420 milions de nens i nenes a tot el món, omplint les seves vides de por, inseguretat i, en molts casos, de desplaçament forçós. Prop de 40 milions ja s’han vist obligats a abandonar casa seva, família i escola per salvar les seves vides.
Al costat de les nostres organitzacions sòcies, com el Servei Jesuïta a Refugiats (JRS, per les seves sigles en anglès) treballem a països com República Centreafricana, R. D. del Congo, Ucraïna, Líban, Tanzània o Colòmbia per protegir la infància, per assegurar que aquests nens i nenes comptin amb un espai segur on poder jugar, formar-se i créixer lluny de la violència.
L’escola els ofereix eines per protegir-se, atenció psicosocial per superar els traumes ocasionats per la guerra, l’alimentació diària i un espai de convivència, de seguretat i de pau per a les seves vides.
L’educació és clau per fomentar el diàleg davant del conflicte, l’empatia davant de l’hostilitat, l’acolliment davant del rebuig. L’educació és fonamental per crear una cultura de pau, per construir un món més just i solidari. L’escola és refugi.
A través dels nostres projectes, atenem, protegim i acompanyem la infància refugiada i les seves famílies i comunitats. Us oferim atenció humanitària, atenció psicosocial, suport educatiu i espais de joc i convivència que els permetin recuperar la seva rutina i accedir a un futur digne.
Per ampliar aquesta informació, pots descarregar el nostre informe: “Escoles que construeixen pau. Espais de protecció i garantia de drets per a la infància refugiada“
A continuació us mostrem alguns dels exemples del treball que realitzem Entreculturas i Alboan en defensa del dret a l’educació en contextos d’emergència:
Des de l’esclat de la violència a la República Centreafricana l’any 2013, més de 740.000 persones han creuat la frontera -sobretot cap al Camerun, la República Democràtica del Congo i el Txad- a la recerca de refugi.
La inestabilitat política i la crisi econòmica que viu el país ha afeblit els serveis socials bàsics, afectant principalment el sistema educatiu: l’accés a l’educació és molt limitat, les infraestructures són deficients i la qualitat de l’educació és molt baixa. Això provoca un elevat índex de deserció escolar que fa que els nens, les nenes i els adolescents s’enfrontin a realitats de reclutament per part de grups armats, delinqüència, explotació sexual, matrimonis precoços i forçats o violència física i psicològica.
En aquest context, juntament amb JRS, treballem a la regió de Bria per reforçar 6 escoles i aconseguir que es converteixin en veritables espais d’acolliment i protecció. Abordem també la formació del personal docent perquè puguin impartir una educació més qualificada, alhora que fomentem activitats de suport psicològic i tallers de primers auxilis a les escoles.
La República Democràtica del Congo pateix una de les crisis humanitàries més grans i complexes del món. És el país amb més població desplaçada interna del continent africà i es troba entre els països menys avançats del món amb més del 82% de la població vivint sota el llindar de pobresa absoluta.
La violència persistent des de fa més de 20 anys exercida pels grups armats ja ha forçat més de 5 milions de persones a abandonar casa seva.
Milers d’escoles han estat destruïdes i gairebé 3 milions de nens i nenes tenen necessitat d’educació urgent. Els nens són especialment vulnerables al reclutament forçós per part de grups armats i les nenes són molt susceptibles de patir violència sexual, tant a l’escola com de camí a classe, i de ser segrestades per les diferents milícies perquè lluitin, facin tasques de cuina o per forçar-les a casar-se amb els membres dels grups armats.
Al costat del JRS treballem per fomentar l’accés a l’educació dels nens i nenes desplaçats, oferint una atenció especial a les nenes. Els oferim material escolar, kits pedagògics i suport financer a les taxes escolars. L’escola no només és un espai de formació, sinó també de protecció, de suport i de convivència.
Més de 7 milions de persones s’han vist obligades a abandonar Ucraïna cap a països fronterers com Polònia, Hongria o Romania. Dins Ucraïna, també són prop de 7 milions les persones desplaçades. Des que va començar la guerra, desenes d’escoles al dia han estat atacades o utilitzades militarment, deixant els nens i nenes sense el seu espai de joc, formació i seguretat.
Des del primer moment, Entreculturas i Alboan activem el nostre protocol d’emergència per poder estar al vostre costat i oferir-vos atenció, acolliment i acompanyament. A més de refugi, allotjament i alimentació, treballem perquè segueixin tenint accés a l’educació, a aquests espais de seguretat i pau. Per això hem desenvolupat les aules amigables, que són aules creades a escoles i escoles bressol dels països d’acollida que afavoreixen la integració de la infància refugiada ucraïnesa. Són espais on poden jugar conjuntament de forma lliure i que els hi aporta una gran dosi de normalitat a les seves vides. Per això, comptem amb mares ucraïneses que són professores i dediquen aquest temps de forma voluntària.
Amb adolescents i joves estem duent a terme activitats artístiques de tota mena com visites al zoològic, teatre o dansa i cursos d’idioma per facilitar la comunicació i la integració. Acompanyem també docents dels països d’acollida perquè puguin gestionar la inclusió dels nens i nenes refugiats.
Potenciem i donem suport, a més, que els nens i nenes refugiats puguin seguir les seves classes a Ucraïna de forma en línia. Us oferim connexió a internet i tablets perquè puguin connectar-vos, a més d’estris escolars i altres materi
Ja fa 11 anys que va començar la guerra a Síria, un conflicte de conseqüències devastadores per a la població, especialment per als més petits. Més de 12.000 nens i nenes han perdut la vida o han patit ferides a causa del conflicte. Moltes vegades els nens han estat víctimes de reclutament forçós i les nenes s’han vist forçades a caure en xarxes de prostitució.
La situació de l’educació al país és dramàtica. Les escoles i universitats han estat atacades de manera reiterada, 1.584 fins ara, i les taxes d’abandonament escolar són molt elevades. La situació a les escoles que han continuat funcionant és deplorable: aules amuntegades, poc professorat, incapacitat d’impartir un ensenyament adequat degut als traumes del professorat i de l’alumnat.
Líban compta amb la peculiaritat d’acollir un volum de persones refugiades sirianes que equival a una quarta part de la població del país. La debilitat de les infraestructures i l’escassetat de recursos per fer front a un flux de refugiats tan significatiu, les explosions d’agost del 2020 al port de Beirut, la pandèmia del coronavirus i la situació a nivell polític han sumit gran part de la població local, juntament amb les persones refugiades, en una situació de vulnerabilitat que ha provocat tensions i violència entre la població refugiada i la receptora. Més de 300.000 nens i nenes refugiats continuen sense escolaritzar.
Al costat del JRS portem implementant des del 2012 programes per a l’atenció i acolliment de persones refugiades al Líban. Els nostres programes educatius estan focalitzats en educació preescolar, educació primària i suport escolar tant a zones urbanes com rurals.
Treballem juntament amb els menors i les seves famílies per fer possible que els nens i nenes puguin accedir a una educació de qualitat i puguin, en la mesura del possible, ingressar al sistema educatiu libanès. A més, treballem a les comunitats d’origen ia les refugiades per construir pau i fomentar la convivència.
Tanzània acull actualment més de 248.000 persones refugiades, la majoria procedents de Burundi i de República Democràtica del Congo. El 55% d’aquesta població és menor de 17 anys i una mica més de la meitat està escolaritzada. La guerra tant a Burundi com a la R.D. del Congo, ha privat 57.142 nens i nenes del dret d’anar a l’escola.
Als camps de refugiats de Tanzània viu un gran nombre de nens i nenes que presenten algun tipus de discapacitat física o mental, no trobant xifres oficials. La discapacitat és absent dels enfocaments de treball dels actors humanitaris en aquests camps.
Al costat de JRS estem treballant des del 2021 per a la inclusió d’aquestes nenes i nens amb necessitats especials, oferint-los equipaments idonis per facilitar-ne l’aprenentatge (ulleres, aparells acústics i cadires de rodes, entre d’altres), formant el professorat en capacitats pedagògiques i sensibilitzant la comunitat sobre els drets de les persones amb necessitats especials.
Des del 2022 també estem compromesos en l’enfortiment de l’educació infantil, tant de la població refugiada com de la comunitat local. Tot just el 21% dels menors accedeix als centres de preescolar, limitant les oportunitats de relacionar-se amb altres nenes i nens en un ambient segur i desenvolupant aquelles habilitats socials necessàries per al seu creixement i per fer front als traumes viscuts arran del desplaçament.
Es calcula que més de 7 milions de persones veneçolanes han sortit del país durant les dues darreres dècades. El 85% s’està quedant als països de la regió, com Colòmbia, que intenta respondre a nivell regional amb esforços articulats d’ajuda humanitària. Tot i això, les xifres són tan grans que han generat una pressió insostenible sobre els recursos i serveis públics nacionals. A la frontera central amb Colòmbia, la ciutat d’Arauca, amb una població de gairebé 90.000 habitants, compta amb gairebé 37.000 persones refugiades veneçolanes, cosa que està generant situacions de tensió i conflicte.
Oferim atenció humanitària integral per al benestar físic i psicosocial de les persones refugiades, distribuint béns i serveis de primera necessitat, acompanyament psicosocial per a la sanació, i orientació jurídica i suport legal.
Al costat del JRS LAC (Servei Jesuïta per als Refugiats a Llatinoamèrica i Carib) treballem per oferir accés a l’educació als nens i nenes refugiats i per enfortir espais protectors i de prevenció, tant a institucions educatives com a nivell comunitari, que els permetin allunyar-se dinàmiques de violència i ser constructors de pau.